Adv. Encara; a més d'això.
Que fassats pau e treues per tota Cathalunya…, e demés uolem que prengats lo bouatge sobre nostres hòmens, Jaume I, Cròn. 50.
Equivalent en castellà: Además.
Demés
16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.
Demés
4 fonts, 1926.
Adv. (escrit més sovint separat, /de més) En excés; de sobres.
Per haver alsat es colzo un poch demés, Ignor 42.
Equivalent en castellà: De más.
Conj.
Equivalent en castellà: Además.
… Així mateix.
Sinònim: Endemés, encara, ultra això, a més, a més a més, de més a més, no res menys…
Equivalent en castellà: Además.
Demès
2 fonts, 1803.
Amès, ademès.
Equivalent en castellà: Demas.
Adv. m. ab que s'expressa l'excès qu'hi ha en algun número, mesura ó pes; axí s' diu que n'hi ha un demès, una lliura demès, quand no debía serhi.
Equivalent en castellà: Demas.
Adv. m. ab que s'expressa l'excès qu'hi ha en algun número, mesura ó pes; axí s' diu que n'hi ha un demès, una lliura demès, quand no debía serhi.
Equivalent en llatí: Praeter, super.
Amès, ademès.
Equivalent en llatí: Quin, etiam.
Ademès.
Adv. mod. ab que s'exprèssa lo excés en algun número, pes ó mesura; y axcí diem: ne hi ha una lliura demès.
Equivalent en castellà: Demás.
Adv. mod. ab que s'exprèssa lo excés en algun número, pes ó mesura; y axcí diem: ne hi ha una lliura demès.
Equivalent en francès: Outre.
Adv. mod. ab que s'exprèssa lo excés en algun número, pes ó mesura; y axcí diem: ne hi ha una lliura demès.
Equivalent en italià: Oltre.
Adv. mod. ab que s'exprèssa lo excés en algun número, pes ó mesura; y axcí diem: ne hi ha una lliura demès.
Equivalent en llatí: Prater, praeterea, insuper.
Demés (cast.)
1 font, 1989.
Sinònim: Tots altres, tots, qualsevol.
Equivalent en castellà: Demás.
Demés (incorrecte)
1 font, 1949.
«La Veu de Catalunya», que algun temps ençà es preocupa lloablement de la purificació del seu llenguatge, donà indicis de repugnar aquesta manera de dir acastellanada i pretengué catalanitzar-la una mica més, suprimint-ne la «a» inicial i venint a parar a la forma «demés»; la qual, així estrafeta i tot, no ens sona prou bé, ni ens sembla que faci el seu pes.
Font: «La Revista», Barcelona, 16 de febrer de 1918.