Paremiologia catalana comparada digital

Despús-anit

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Despús-anit

7 fonts, 1926.
Adv. La nit anterior immediata a la darrera que ha passat.
Despusanit varen tornar, / y avuy, com la nit és bela…, Saisset Countes de l'altra moun, 13 | Es susto que prengueren despuysanit, Roq. 19.
Sinònim: Despuis-anit.
Equivalent en castellà: Anteanoche.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Despús-anit o Despuis-anit». Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Dia», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
La nit anterior a la d'ahir.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. D», p. 36. Editorial Marfil.
En la nit anterior a la darrera passada.
Vam quedar per a sopar despús-anit i tot va anar molt bé.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Passat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Abans d'ahir, a la nit.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Despús-anit», p. 123. Edicions Polígrafa.
Lloc: País Valencià.
Font: DNV.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (X) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/36476/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-x». Diari la Veu.
Passat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Despusanit

3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Antenoche.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Despusanit», p. 249.
Equivalent en llatí: Tertia abhinc nocte; nocte superiori proxima.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Despusanit», p. 249.
Adv. t. En la nit immediata anterior á la última que ha passat.
Equivalent en castellà: Antenoche.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Despusanit», p. 548. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. t. En la nit immediata anterior á la última que ha passat.
Equivalent en llatí: Duabus abhinc noctibus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Despusanit», p. 548. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. t. En la nit immediata á la última que ha passad.
Equivalent en castellà: Antenoche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Despusanit», p. 698. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. En la nit immediata á la última que ha passad.
Equivalent en francès: L'avant dernière nuit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Despusanit», p. 698. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. En la nit immediata á la última que ha passad.
Equivalent en italià: La penultima notte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Despusanit», p. 698. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. En la nit immediata á la última que ha passad.
Equivalent en llatí: Duabus abhinc noctibus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Despusanit», p. 698. Impremta de Josep Torner.

Dispús-anit

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Dia», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Empós-anit

1 font, 1968.
Demà passat a la nit (ant.).
Sinònim: v. Despús-anit.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Empós-anit», p. 325. Edicions Polígrafa.