Paremiologia catalana comparada digital

Després de Déu, la menjua

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Després de Déu, la menjua

5 fonts, 1926.
Devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Significa que devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. L)». Editorial Moll.
Vol dir que l'alimentació és la més important de les coses humanes.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjua Refr». Editorial Moll.
Significa que devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 261. Editorial Moll.
Significa que devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Després de Déu la menjua

1 font, 1984.
Devem sa vida a Déu, i a s'alimentació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Després de Deu, la menjúa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XL.- Religiosus», p. 328. Institut Menorquí d'Estudis.

Després de Déu, sa menjua

1 font, 1993.
Vol dir que l'alimentació és el més important de les coses humanes (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «898 Déu», p. 131. Institut Menorquí d'Estudis.