És natural. És com dir després de la mare, el fill.
Després del cep, el vi
13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1891.
Després del cep, el vi
12 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1044. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 63. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 373. Edicions 62.
(2009): L'Estel «Dites i proverbis», p. 17. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 4. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 8. Revista L'Estel.
(2000): L'Estel «Dites sobre ceps i cepades», p. 19. Revista L'Estel.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el vi». Web.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites sobre ceps i cepades». Web.
Després del cep, lo ví
1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Cep. Lo rahím en las rondallas», p. 64. Associació d'Excursions Catalana.