Adv. i prep. ant. i dial. De darrera. La part detràs: la part de darrera.
Del forn de la plaça, e alçar a la part detràs dues filades de pedres, doc. a. 1445 (Arx. Gral. R. Val.) | Posà'lse de part detràs que al nadar no l'enujàs, Tirant, c. 92.
Equivalent en castellà: Detrás.
Adv. i prep. ant. i dial. Darrera. Usat com a prep. (antigament unida al substantiu immediatament; en els textos relativament moderns, unida mitjançant la partícula /de).
Lo mirall no pot demostrar les figures qui són detràs ell, Llull Cont. 177, 15 | La pastoresa… corria detràs un lop qui se'n portaua un anyell, Llull Felix, pt. i, c. 1.
Equivalent en castellà: Detrás.
Adv. i prep. ant. i dial. Darrera. Usat com a adverbi.
Ab aytal condició e ley que tro que abdós fóssem exits de les valls infernals, yo no guardàs detràs, Metge Somni iii | Prech que no mires detràs ab la muler del dit Lot, Canals Carta, c. 7.
Equivalent en castellà: Detrás.
Forma antiga i molt popular usada per a referir-se al darrera de la persona, en especial al cul. Potser prové del castellà usat com a eufemisme per «cul», ja que també diem molt «Traseru» del castellà «Trasero». Anotada al DCVB.
On va aquella tan estreta, va marcant tot el detràs?
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Darrera.
El sol es colga detràs la muntanya.
Darrere.
Detràs de la corda va el poal.