Paremiologia catalana comparada digital

Detràs de

29 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.

Detràs

5 fonts, 1968.
Forma antiga i molt popular usada per a referir-se al darrera de la persona, en especial al cul. Potser prové del castellà usat com a eufemisme per «cul», ja que també diem molt «Traseru» del castellà «Trasero». Anotada al DCVB.
On va aquella tan estreta, va marcant tot el detràs?
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Detràs», p. 287. Brau Edicions.
Darrera.
El sol es colga detràs la muntanya.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Detràs», p. 135. Edicions Polígrafa.
Darrere.
Detràs de la corda va el poal.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «D», p. 110. Juli Jordà Mulet.
Darrere.
Meix Boira, Loreto (2006): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2006, Núm. 43, p. 23-26 «Algunes paraules gandesanes - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216821», p. 24. Racó.cat.
Darrera, de darrera.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1987): Carrilet, 68 (1/5/1987) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «d»», p. 22. Revista Carrilet.

Detrás

2 fonts, 1867.
Sinònim: Darrera | Tras.
Equivalent en castellà: Detrás | Tras.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de lugar. Simples», p. 56. Hermanos Espasa, Editores.
Lugar.
Equivalent en castellà: Detrás.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 88. Imprenta del Ferrocarril.

Detras

2 fonts, 1803.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: De detras | De part detras.
Equivalent en castellà: Á espaldas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: De detras | De part detras.
Equivalent en castellà: Detras.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: De detras | De part detras.
Equivalent en llatí: Ansente eo de quo quis loquitur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en castellà: Detrás.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 707. Impremta de Josep Torner.
De part detras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se demostra l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en castellà: Tras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en francès: Après.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se demostra l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en francès: Après.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en francès: Derrière.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en italià: Dietro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se demostra l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en italià: Dopo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en italià: Doppo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Adv. ll. que explica la part posteriòr ó lo revès de alguna cosa, o lo siti qe ocupa desprès de altra.
Equivalent en llatí: Pone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se demostra l'òrde ab que una cosa se seguex á altra.
Equivalent en llatí: Post.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Detras», p. 708. Impremta de Josep Torner.

Detrás de

2 fonts, 1847.
Equivalent en castellà: Detrás de.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones compuestas», p. 55. Hermanos Espasa, Editores.
Detrás de la casa.
Equivalent en castellà: Detrás de.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VIII. De las preposicións. De las compostas», p. 144. Imprenta de A. Berdeguer.

De detras

1 font, 1803.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De part detras.
Equivalent en castellà: Á espaldas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De part detras.
Equivalent en castellà: Detras.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De part detras.
Equivalent en llatí: Ansente eo de quo quis loquitur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.

De part detras

1 font, 1803.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De detras.
Equivalent en castellà: Á espaldas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De detras.
Equivalent en castellà: Detras.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.
No estand present aquell de qui s' parla.
Sinònim: Detras | De detras.
Equivalent en llatí: Ansente eo de quo quis loquitur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Detras», p. 254.