Paremiologia catalana comparada digital

Dimoni!

8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.

Dimoni!

2 fonts, 1989.
Expressió per indicar total estranyesa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 60. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Sinònim: Diantre!, renoi!, com hi ha món!
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 88. Editorial Claret.

Dimonis!

1 font, 1997.
Coixí, sense valor semàntic, per reforçar preguntes i exclamacions.
Què dimonis deu voler, aquest?
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Dimoni m.», p. 128. Edicions 62.

Dimontre

1 font, 1839.
S. m. fam. Diable.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dimontre», p. 731. Impremta de Josep Torner.

Dimontre!

1 font, 2012.
Exclamació, eufemisme per a no dir dimoni!
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Dimontri

1 font, 2021.
Eufemisme per diable, dimoni.
On dimontri ho he posat?
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Per què diem «collons!»?». Catalunya Ràdio.

Dimontri!

1 font, 2014.
De la tieta Pepita.
Sinònim: Redimontri!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 171. Llibres de l'Index, S.A..

Dimontris! (incorrecte)

1 font, 1989.
Sinònim: Diantre!, dimoni!, renoi!, com hi ha món!
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 88. Editorial Claret.