Paremiologia catalana comparada digital

Dir mentides

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Dir mentida

4 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Mentir.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 264.
Equivalent en llatí: Mentiri.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 264.
Sinònim: V. Dir.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mentida», p. 85.
Fr. Mentir.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mentira», p. 154. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Mentir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mentida», p. 218. Impremta de Josep Torner.

Dir mentides

1 font, 1973.
Sinònim: Mentir (més culta i menys usada).
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, I «Aspectes generals. Tenir por i dir mentides», p. 37. Editorial Barcino.

Dir mentides, boles, troles i caramboles

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 44. Edicions del Bullent.

Dir mil mentides

1 font, 2008.
Dir moltes mentides.
… te mourà mil raons i te dirà mil mentides perque l'amolls. Si el t'escoltes estàs perdut (XIV, 44).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «D», p. 114. Editorial Moll.