Paremiologia catalana comparada digital

Dofins a fora, peix a terra

13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Dofins a fora, peix a terra

12 fonts, 1915.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els peixos», p. 167. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «delfí, dofí», p. 87. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1451», p. 802. Columna Edicions.
Un mariner de Canet em deia: "De poble a poble canvien els noms de les coses: a Blanes —i no es pas tan lluny— dels dofins en diuen roasses" De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/135/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Vol dir que la presència dels dofins fa arrambar el peix a la costa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 159. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 471. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 28. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Pujol i Vila, Josep (1998): L'Estel «Refranys populars (I). La mar i la seva gent», p. 27. Revista L'Estel.

Dofins a fòra, peix a terra

1 font, 1918.
Ab tal ditxo, acrediten el fet de que la presencia dels dofins fa arrambar el peix a la costa. Les grans agafades d'anxova acostumen a ferse quan salten els dofins a la vora de la costa.
Lloc: Cadaqués.
Rahola, Frederic (1918): Catalana «Refrans y ditxos de gent de mar», p. 36. Revista Catalana.