Paremiologia catalana comparada digital

Dona, infant i boig no guarden secret enlloc

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Dona, infant i boig no guarden secret enlloc

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La tafaneria», p. 52. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Les dones han estat tradicionalment oblidades, excloses i, quan se les ha tingut en compte, silenciades, insultades, o bé ridiculitzades o temudes, segurament el primer a causa del segon. Les dones es poden comparar amb bojos i infants; són, de fet, com menors d'edat: se les ha de cuidar i vigilar, controlar i castigar, perquè ni saben el que fan.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 24. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.

Dona, infants i boig no guarden secrets enlloc

1 font, 2008.
Uns perquè són indiscrets i altres per la seva innocència.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 438. Editorial Moll.