8 recurrències. Primera citació: 1926.
Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi hagi aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa i la possessió de grans riqueses, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels homes.
Lo que la gent de Montanya / de les dones d'aygua creu, Aguiló Fochs foll. 58 | Fades o dones d'aygua moraven en el fondal, Rosselló Many 92 | Era veu de dona d'aygua / encantada dins la font?, Orlandis Poes. 4.
Font: Cf. BDC, xv, 1 i ss.; Alcover Rond. v, 104-107.
Goja, mena de fada que es diu que habita rius i estanys.
Fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs humits.
La llegenda diu que en aquest llac hi viu una dona d'aigua / He aconseguit un llibre que recull les creences populars sobre les dones d'aigua.
Loc. nom. [AN]. Fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs humits.
Fada.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Fada.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Fada. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Es diu d'una fada que viu en llocs humits: pou, font, riu, etc.