Paremiologia catalana comparada digital

Dona peluda, valenta i forçuda

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Dona peluda, valenta i aguda

5 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. rr)». Editorial Moll.
Sinònim: Home pelut, valent i agut.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pelut, -uda Refr. c)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Femme velue, courageuse et intelligente.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 38. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 75. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Femme velue, vaillante et perspicace.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 104. Sport-Entraide-Amitié.

Dona peluda, valenta i forçuda

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.