Paremiologia catalana comparada digital

Donzella sàvia és la que no passa ànsia

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Donzella sàvia és la que no passa ànsia

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La donzella», p. 12. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Donzella sàvia és la que [no] passa ànsia

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.

Donzella sàvia és la que passa ànsia

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1104. Editorial Selecta-Catalonia.

Donzella sàvia és la qui no passa ànsia

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 1958», p. 25. Columna Edicions.

Donzella savia és la qui no-n passa ansia

1 font, 1915.
Sinònim: La donzella no s'enuig, que ventura no li fuig | Roba estesa, sól spéra.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Minyones - Fadrines», p. 7. Impremta Catalònia.