Paremiologia catalana comparada digital

Dur de closca

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.

Dur de closca

7 fonts, 1967.
Equivalent en castellà: Duro de mollera.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 81. Editorial Pòrtic.
Ésser d'intel·ligència obtusa.
És dur de closca, li ho ha explicat tres vegades i encara no ho ha entès, haurà de tenir paciència.
Sinònim: Dur de cap, dur de cervell, baix de sostre, feixuc d'enteniment, dur d'enteniment, tenir la closca dura, tenir el cap dur.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Obtús». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Beneit, ignorant.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Closca», p. 86. Edicions Polígrafa.
Noi que aprèn les coses amb dificultat.
Lloc: Falset, Montblanc.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dur de closca», p. 247. Edicions Polígrafa.
Curt d'enteniment.
Parla catalana (2020): Parlacatalana.com «Com insultem en català? - https://www.parlacatalana.com/2020/06/insults-en-catala.html?m=1». Web.
Però no ho cal ser, tan dur de closca, home!
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VI. A les set ja és fosc», p. 94. Editorial Fonoll.
Es diu d'una persona curta d'enteniment.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Curtor», p. 95. Hora Nova.

Ésser dur de closca

3 fonts, 1967.
Ésser d'intel·ligència obtusa.
Equivalent en castellà: Ser duro (o cerrado) de mollera.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Closca», p. 65. Enciclopèdia Catalana.
No aprendre bé les coses.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Closca», p. 86. Edicions Polígrafa.
Ésser d'intel·ligència obtusa.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones», p. 112. Miscel·lània Penedesenca.

Ser dur de closca

2 fonts, 1910.
Ser d'intel·ligència obtusa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Ser cerrado ó duro de mollera.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. S», p. 186. Imp. de J. Horta.

Esser dur de closca

1 font, 1999.
Esser molt caparrut, inamovible.
Sinònim: No sortir des seu cantet | No voler baixar de s'ase | Aficar sa banya | Aficar-la | Esser de banya closa | Esser de banya enrevoltada | Esser de morro fort | Esser més caparrut que un ase | Esser més caparrut que una mula.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Caparrudesa», p. 65. Hora Nova.

Ser dur de closca o de clova

1 font, 2018.
En el sentit de persona obtusa que justeja una mica.
Equivalent en castellà: Duro de mollera.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De closques, polsos, pales i frontisses», p. 79. Editorial Gregal.