Paremiologia catalana comparada digital

Dur sa vela grossa a santa Clara

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1984.

Dur sa vela grossa a santa Clara

2 fonts, 1984.
Es diu quan algú n'ha sortit bé d'un mal tràngol. Es refereix al convent de les clarisses de Ciutadella, on els mariners, en salvar-se d'una mala tempesta, hi acudien en acció de gràcies.
Vegi's l'article de Ll. Lafuente en «El Bien Público» de 2 de gener de 1934.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2789 Vela», p. 376. Institut Menorquí d'Estudis.
Fluix de caràcter.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. D. Conjugacions vàries», p. 38. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Dur sa vela a Santa Clara

1 font, 2018.
Estar agraïts, donar gràcies a Déu. Antigament els pescadors de Ciutadella, si sobrevivien a un gran perill, duien la vela de la barca com a ofrena al convent de Santa Clara.
Si aproves s'examen, pots dur sa vela a Santa Clara.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Vela», p. 269. Institut Menorquí d'Estudis.

Dur sa vela grossa a Santa Clara

1 font, 2008.
Ser fluix de caràcter.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.5. Festivitats, misses i altres celebracions religioses. 8.5.5.4. Santoral - Altres», p. 315. Editorial Moll.