Paremiologia catalana comparada digital

El bé que es fa forçat es compta com fet de grat

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

El bé que es fa forçat es compta com fet de grat

3 fonts, 1992.
Al cap i a la fi és el bé fet el que compta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 394. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 460», p. 99. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 395. Edicions 62.

El bé que es fa forçat es compta de mal grat

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.