Paremiologia catalana comparada digital

Cant del cigne

16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.

Cant del cigne

7 fonts, 1997.
Última composició d'un músic, d'un cantant, d'un poeta…
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Última composició d'un músic, d'un cantant, d'un poeta…
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. C», p. 79. Edicions Tívoli.
Metàfora agafada de la tradició que parla del cant que entonen els cignes poc abans de morir. Ciceró recull el testimoni de Plató quan diu que Sòcrates recorda que els cignes moren amb un cant plaent. De: Ciceró | Plató.
Font: Tusculanes 1.30.73 | Fedó 84e-85b.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 35», p. 84. Edicions 62.
Darrera obra d'un músic, d'un poeta, d'un orador.
Has llegit aquest poema? És el seu cant del cigne.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Obra». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Obra postrema d'un artista.
Aquest quadre es pot dir que fou el seu cant del cigne; és el darrer que va pintar pocs dies abans de morir.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Últim». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. nom. [LC] MU]. Última manifestació, especialment destacada, [d'una activitat, d'una empresa, d'un autor, d'una tendència artística].
Aquest drama va ser el cant del cigne de l'escriptor.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cant ». Institut d'Estudis Catalans.
Artista: última creació.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Ocupació», p. 113. Edicions 62.
Obra, últim. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

El cant del cigne

3 fonts, 1995.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. E», p. 80. Edicions Tívoli.
La darrera obra.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. E», p. 39. Editorial Marfil.
Obra postrema d'un artista.
Sinònim: El darrer, l'últim, el postrem.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «E», p. 140. Edicions 62.

Fer el cant del cigne

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cigne», p. 70. Editorial Millà.
Atesa la seva admirable capacitat lacrimògena i la demostrada habilitat per fer el cant del cigne en una estació de tren Castillo-Escalona s'especialitzarà en sèries ferroviàries.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Opinió. Fantasmes ferroviaris», p. B17. L'Avui / El Punt Avui.

Entonar el cant del cigne

1 font, 1968.
Tampoc no podem pensar que Catalunya sigui un poble agonitzant, ni que la nostra missió sigui entonar-li el gori-gori, el cant del cigne o el 'Per tu ploro'
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 10. El llibre de Valentí Almirall», p. 130. Editorial Pòrtic.

Ser el cant del cigne

1 font, 1995.
Una suau comèdia amb to de novel·lar osa que va significar el cant del cigne -mai més ben dit- de Grace Kelly, que semblava assajar el paper de princesa.
(1995): Avui Cap de setmana «Televisió. Les pel·lícules. El cisne», p. 18. L'Avui / El Punt Avui.