Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1110», p. 705. Columna Edicions.
El carall, quan està tret, tot ho admet
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.
El carall, quan està tret, tot ho admet
2 fonts, 1992.
Quan hi ha amor els escrúpols desapareixen.
El carall mentre és dret tot ho admet
1 font, 2017.
La característica fàl·lica d'aquest refrany es refereix en un principi als animals: si el carall del toro o de qualsevol altre mascle és erecte, funciona per deixar prenyada la femella. Òbviament, s'aplica també als homes en el sentit de donar a entendre que si tenen el penis erecte qualsevol dona li pot ser bona, i fins i tot no necessàriament una dona.
Lloc: Cerdanya.