Paremiologia catalana comparada digital

El llebeig porta la gerra al cul

5 recurrències. Primera citació: 1951.
Gerres de bord on es vomitava.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És un vent carregat d'humitat marina i plovedor a l'hivern.
Sinònim: Llebeig, aigua veig.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.
Gerres que hi havia als vaixells, en les quals es vomitava.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.