Paremiologia catalana comparada digital

El més alt i fort és fum

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1900.

Lo més alt i fort és fum

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 180. Seuba Edicions.

Lo més alt i fort és fum; / el temps tot ho consum

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fum», p. 272. Edicions Polígrafa.

Lo més alt y fòrt es fum

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 153. Editorial Arte y Letras.

Lo més alt y fort es fum: lo temps tot ho consúm

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 69. Editorial Rourich.