Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 180. Seuba Edicions.
El més alt i fort és fum
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.
Lo més alt i fort és fum
1 font, 1993.
Lo més alt i fort és fum; / el temps tot ho consum
1 font, 1968.
Lo més alt y fòrt es fum
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lo més alt y fort es fum, lo temps tot ho consum
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Torre y gigante, acaban en paja que lleva el viento; todo lo destruye el tiempo.