Paremiologia catalana comparada digital

El que Déu té promès, mai falta

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

El que Déu té promès, mai falta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 569», p. 590. Columna Edicions.

Lo que Déu té promès mai falta

1 font, 1984.
Lo que Déu promet, no pot faltar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lo que Déu té promès mai falta (o a ningú falta)

1 font, 1993.
Es diu per significar que hem de tenir plena confiança en Déu i que no podem dubtar un sol moment de les seves promeses.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «940 Déu», p. 135. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo que Déu té promès, mai falta

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Prometre Refr. c)». Editorial Moll.

Lo que Deu te promès, mai falta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.