Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 569», p. 590. Columna Edicions.
El que Déu té promès, mai falta
7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.
El que Déu té promès, mai falta
1 font, 1992.
Lo que Déu té promès mai falta
1 font, 1984.
Lo que Déu promet, no pot faltar.
Lloc: Menorca.
Lo que Déu té promès mai falta (o a ningú falta)
1 font, 1993.
Es diu per significar que hem de tenir plena confiança en Déu i que no podem dubtar un sol moment de les seves promeses.
Lo que Déu té promès, mai falta
1 font, 1926.
Lo que Deu te promès, mai falta
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Lo que Déu ti destinat, no faltarà
1 font, 1936.
Significa que res no pot impedir que's fasse i complixque la voluntat de Déu.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Font: El Radical, del 18 de Febrer de 1911.
Lo que Déu ti disposat, no faltarà
1 font, 1979.
Que les circunstàncies i aconteixements de la nostra vida estan pendents de la mà de Déu, que tot hu preveu i disposa.
Equivalent en castellà: A su tiempo viene, lo que Dios envía y quiere.
Lloc: Comarca de Tortosa.