Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 490», p. 334. Columna Edicions.
El que res té, amb res paga
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
El que res té, amb res paga
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El que res té, en res paga
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Albal (Horta).
El que res te, en res paga
2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Refrans relatius a recomanacions practiques i morals.
Lloc: País Valencià.
El que res no té, en ren so paga
1 font, 2008.
Qui no té res, en res paga
1 font, 2001.
Lloc: Càlig.