Elis, elis!

12 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1915.

Elis-elis

2 fonts, 2001.

S'usa per expressar befa, fer envegiques, fer dentetes, sobretot en llenguatge infantil.

Lloc: Garrotxa.

Interj. Expressió infantil que serveix per fer ontes als altres.

A que no m'agafes, elis-elis!

Lloc: Menorca.

2 fonts, 1926.

Interj. de befa.

Lloc: Empordà, Maresme, Barc.

Interjeccción de mofa i escarnio.

1 font, 1977.

Equivalent en castellà: ¡Rabia, rabiña!

1 font, 2002.

Interj. Es fa servir, generalment repetida, per expressar befa. D'origen expressiu.

Elis… elis… Avui no me'n guanya cap… (Carles Soldevila, «Eva», 1931).

1 font, 1968.

Interj. de burla.

Sinònim: Pam i pipa!

1 font, 1915.

De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).

Lloc: Girona.

1 font, 1994.

Burlar-se del que és advertit, a voltes cantant.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

1 font, 2011.

Com es pot veure, hi ha una gran quantitat d'expressions ben genuïnes. I encara en podríem trobar moltes més.

1 font, 2016.

Expressió infantil. En els diccionaris l'entrada és significada com per fer befa.

Sinònim: V. Fer envegiques.

Lloc: Olot (Garrotxa).

1 font, 1926.

Lloc: Pineda.