S'usa per expressar befa, fer envegiques, fer dentetes, sobretot en llenguatge infantil.
Lloc: Garrotxa.
Elis, elis!
14 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1864.
Elis-elis
2 fonts, 2001.
Interj. Expressió infantil que serveix per fer ontes als altres.
A que no m'agafes, elis-elis!
Lloc: Menorca.
Elis, elis!
2 fonts, 2016.
Expressió infantil. En els diccionaris l'entrada és significada com per fer befa.
Sinònim: V. Fer envegiques.
Lloc: Olot (Garrotxa).
La interjecció 'apa' té molts significats en català: per infondre ànims, per dir (sense dir) «ja t'està bé!», per fer envegiques d'alguna cosa…En aquest últim sentit també tenim «elis, (elis)!», ben simpàtic, que a més pot reforçar 'apa'
Apa, ja estic.Tu no, elis!
Equivalent en castellà: ¡Hala!
Elis!
2 fonts, 1926.
Interj. de befa.
Lloc: Empordà, Maresme, Barc.
Interjeccción de mofa i escarnio.
Eli, eli
1 font, 1864.
Ant. Leri, leri.
Eli, eli!
1 font, 1977.
Equivalent en castellà: ¡Rabia, rabiña!
Elis
1 font, 2002.
Interj. Es fa servir, generalment repetida, per expressar befa. D'origen expressiu.
Elis… elis… Avui no me'n guanya cap… (Carles Soldevila, «Eva», 1931).
Elis elis!
1 font, 1968.
Interj. de burla.
Sinònim: Pam i pipa!
Elis elis…
1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Elis, elis, calces de paper
1 font, 1994.
Burlar-se del que és advertit, a voltes cantant.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Elis, elis, putxinel·lis!
1 font, 2011.
Com es pot veure, hi ha una gran quantitat d'expressions ben genuïnes. I encara en podríem trobar moltes més.
Elis, les calces d'En Felis!
1 font, 1926.
Lloc: Pineda.