Paremiologia catalana comparada digital

Elis, elis!

12 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1915.

Elis-elis

2 fonts, 2001.
S'usa per expressar befa, fer envegiques, fer dentetes, sobretot en llenguatge infantil.
Lloc: Garrotxa.
Interj. Expressió infantil que serveix per fer ontes als altres.
A que no m'agafes, elis-elis!
Lloc: Menorca.

Elis!

2 fonts, 1926.
Interj. de befa.
Lloc: Empordà, Maresme, Barc.
Interjeccción de mofa i escarnio.

Eli, eli!

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: ¡Rabia, rabiña!

Elis

1 font, 2002.
Interj. Es fa servir, generalment repetida, per expressar befa. D'origen expressiu.
Elis… elis… Avui no me'n guanya cap… (Carles Soldevila, «Eva», 1931).

Elis elis!

1 font, 1968.
Interj. de burla.
Sinònim: Pam i pipa!

Elis elis…

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.

Elis, elis, calces de paper

1 font, 1994.
Burlar-se del que és advertit, a voltes cantant.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Elis, elis, putxinel·lis!

1 font, 2011.
Com es pot veure, hi ha una gran quantitat d'expressions ben genuïnes. I encara en podríem trobar moltes més.

Elis, elis!

1 font, 2016.
Expressió infantil. En els diccionaris l'entrada és significada com per fer befa.
Sinònim: V. Fer envegiques.
Lloc: Olot (Garrotxa).

Elis, les calces d'En Felis!

1 font, 1926.
Lloc: Pineda.