Paremiologia catalana comparada digital

Els absents i morts sempre són culpats

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

Els absents i morts sempre són culpats

4 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 87», p. 219. Columna Edicions.
És habitual criticar aquelles persones que no hi són, perquè no es poden defensar.
Sinònim: Ni absent sense culpa, ni present sense disculpa.
Equivalent en castellà: Al ausente, hincarle el diente; Con el que se ausenta, no se cuenta.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Absent». Editorial Barcanova.
No poden defensar-se de les acusacions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.
Presència / Absència.
Font: [F: A, 87].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.

Els absénts i morts sempren són culpats

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.