Paremiologia catalana comparada digital

Els abusos es paguen

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1898.

Els abusos es paguen

3 fonts, 1992.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 214. Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 103», p. 225. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Els abusos se paguen

2 fonts, 1999.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 141. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.

Los abusos se pagan

1 font, 1900.
«Omne nimium est inimicum naturae», deyan los romans.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 74. Editorial Rourich.

Los abusos se paguen

1 font, 1898.
Equivalent en llatí: Omne nimium est inimicum naturæ.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.