Paremiologia catalana comparada digital

Els ganduls surten amb el sol

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Els ganduls surten amb el sol

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 203», p. 690. Columna Edicions.
Suposa que les persones que normalment s'aixequen tard és perquè són malfeineres.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1399 Ganduls», p. 193. Institut Menorquí d'Estudis.

Els ganduls surten amb es sol

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

Es ganduls surten amb es sol

1 font, 2008.
No matinegen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Refranys», p. 80. Editorial Moll.

Es ganduls, surten amb es sol

1 font, 1984.
Qui és gandul s'aixeca tard.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 180. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.