Paremiologia catalana comparada digital

En el plet, el qui guanya perd

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Els plets, guanyant es perden

3 fonts, 1951.
Resulten molt cars.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.7. Justícia. 2.7.2. Justícia, lleis, judicis i plets - Lladres i altres delinqüents. Refranys», p. 76. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Costen molts diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 368. Edicions 62.

En el plet, el qui guanya perd

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 368. Edicions 62.

En un plet, qui el guanya perd, i qui el perd s'arruïna

2 fonts, 2007.
Sinònim: Plet acabat, l'únic que hi guanya és l'advocat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «P», p. 89. Edicions de 1984.
Sinònim: Qui pledeja, malalteja (o bestieja, o pobre segur).
Equivalent en castellà: Mucho pleitear hace mendigar.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «503», p. 147. Garsineu Edicions.

Amb un plet, qui hi guanya, perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2306», p. 232. Columna Edicions.