Paremiologia catalana comparada digital

Entrar-ne pocs en lliura

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1920.

Entrar-ne pocs en lliura

2 fonts, 1926.
Esser una persona o cosa de molta vàlua o que es troba rarament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Lliura Loc. a)». Editorial Moll.
Els que valen molt, per saviesa, per llestesa natural, etc.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 243. Societat Castellonenca de Cultura.

Entrarne pòc o pòques en lliura

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 100. Editorial Arte y Letras.

Entrarne pocs en lliura

1 font, 1920.
S'aplique a persones de grand valua.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 3 (julio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 84. Societat Castellonenca de Cultura.

Que poques n'entren en una lliura!

1 font, 1999.
Lloc: Alcanar (Montsià).
Minguet Itarte, Maria Joana (1999): «Són nostres, però se'n van al record» «1. Paraules que gairebé no s'utilitzen, quasi bé desaparegudes», p. 174. Institut d'Estudis Catalans.