Paremiologia catalana comparada digital

Escalfacadires

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Escalfacadires

10 fonts, 1926.
M. i f. Que seu molt; especialment, que sol seure molt a casa d'altri sense donar-hi profit.
Lo senyor Janet mogué un escàndol a la seva dona y a la seva filla, tractant an en Carlets d'escalfa-cadires, Vilanova Obres, iv, 39.
Equivalent en castellà: Calientasillas.
Algú que no troba mai l'hora d'alçar-se, especialment si és a casa d'altri.
Aquell que està assegut i no fa res.
Qui està assegut moltes estones, en casa pròpia o d'altri.
Designa el qui, havent-se assegut, no troba mai el moment oportú d'aixecar-se.
Equivalent en francès: Troujours prêt à s'asseoir.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
M. i f. Persona que quan seu no troba mai l'hora d'alçar-se, especialment si és a casa d'altri.
Déu meu!; si venen els escalfacadires dels Camps no farem res de bo: se'ns estaran aquí mitja tarda.
Sinònim: Calfacadires.
Sinònim: Esclafapets.

Ser un escalfacadires

3 fonts, 1968.
Sinònim: Ser un esquenadret (o un escalfabancs, o un esquenamoll, o un panxacontent, o un panxamoll, o un pantre, o una sangonella) | Prendre-s'ho a la fresca.
El qui quan seu, en una visita, no troba mai l'hora d'aixecar-se.
Déu meu!; si ve l'escalfacadires de la senyora Camps no farem res de bo: se'ns estarà aquí mitja tarda.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Escalfa-cadiras

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
No vull escalfa-cadiras a casa.
Font: E. Vilanova, vol VIII, p191.