Paremiologia catalana comparada digital

Escombrar cap a casa

22 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1932.

Escombrar cap a casa

11 fonts, 1994.
Joaquim de Nadal, alcalde de Girona, va fer ahir un exercici curiós de teòrica, escombrant -com toca- cap a casa.
«Desclot» (1995): Avui «Entre parèntesis. 'Culebrón' Nadal», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.
Pedrojota Ramírez tindrà tots els evidents defectes que es vulguin, però una tremenda virtut sí que se li ha de reconèixer: l'audàcia per escombrar cap a casa quan titula.
«Desclot» (1995): Avui «Entre parèntesis. Com més serem…», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.
Que la Generalitat i els partits catalans ho aplaudissin, podia ser una estratègia d'escombrar cap a casa.
«Desclot» (1994): Avui «Entre parèntesis. El termòmetre de les…», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Els segons han escombrat fonamentalment cap a casa.
Anglada, Martí (1996): Avui «Tres i no res. Insularitat», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 111. Pagès Editors.
Quan algú actua en benefici propi o dels seus.
Sempre mira d'escombrar cap a casa, és incapaç de fer un favor als altres.
Equivalent en castellà: Arrimar el ascua a su sardina.
Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1998): Cop d'ull (mira com es diu en castellà) «Com som?», p. 34. La Galera.
Actuar en benefici propi.
Recordava que la seva mare, abans de morir, sempre li deia que escombrés cap a casa i que pensés en el seu germà petit.
Sinònim: Escombrar cap a dintre, portar l'aigua al seu molí, fer anar l'aigua al seu molí.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beneficiar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
S'aplica a la persona que actua en benefici propi. Prové, probablement, dels jueus conversos —també dits «marrans»—, que continuaven practicant secretament el judaisme després del decret d'expulsió dictat pels Reis Catòlics l'any 1492. Com que el seu dia de festa setmanal era dissabte, escombraven la casa cada divendres i ho feien cap a dins ùcap a casa— perquè no els veiés ningú de fora i els descobrís.
Sinònim: Porta l'aigua al seu molí.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 44. Edicions de 1984.
Hi ha algun tresorer més llest que els altres que escombra cap a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 164. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: Arrimar el ascua a la sardina.
Oral (1995). Font oral.
Portar l'aigua al seu molí.
Fa el ruc, però sempre escombra cap a casa.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. E», p. 83. Autoedició.

Agranar cap a casa

3 fonts, 1989.
Parlen del treball, o de treballs en general.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 54. Autoedició.
Probablement aquesta expressió la pronunciaven els jueus conversos o criptojueus espanyols, els quals agranaven la casa els divendres per a no haver de treballar el dissabte. Agranaven cap a dins perquè ningú els vera l'acció.
Lillo, J. Miquel (2015): Origen frases fetes «Agranar cap a casa». Blogger.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 20. Edicions Víctor.

Escombrar cap a casa (o cap a dintre)

3 fonts, 1997.
Sinònim: Cada moliner gira l'aigua al seu molí | Cada moliner gira l'aigua al seu molí i deixa sec el del veí.
Equivalent en castellà: Arrimar el ascua a su sardina.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «204», p. 65. Garsineu Edicions.
Actuar en benefici propi.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Escombrar v. intr.», p. 145. Edicions 62.
Procurar dirigir un afer en benefici propi.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Resultats: profit», p. 80. Edicions 62.

Agranar «pa» dins

1 font, 1987.
Sinònim: Agranar cap a dins.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 50. Editorial l'Esquer.

Agranar cap a dins

1 font, 1987.
Sinònim: Agranar 'pa' casa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 50. Editorial l'Esquer.

Agranar pâ casa

1 font, 1932.
Procurar per als d'ell.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 180. Societat Castellonenca de Cultura.

Agranar per a dins

1 font, 1932.
Prosselitisme.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 180. Societat Castellonenca de Cultura.

Fer cap a casa

1 font, 1993.
Va decidir que ja en tenia prou, va girar cua i va fer cap a casa, a poc a poc, repassant com ho havia de fer.
Monzó, Quim (1993): La magnitud de la tragèdia «Capítol tretzè- 2.», p. 161. Quinze Grans Èxits AIE.