Paremiologia catalana comparada digital

Esperança, cor de pansa

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Esperança, cor de pansa

5 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esperança Refr. e)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 55. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 529», p. 168. Columna Edicions.
Sembla que abans s'hi significava que l'esperança és la virtut que dóna la dolçor al cor; «cor de pansa» sucrada; avui s'empra en to de berba (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1200 Esperança», p. 166. Institut Menorquí d'Estudis.
Al·ludeix an es bon caràcter de ses Esperances.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Noms propis», p. 246. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esperança, / còr de pança

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXI.- Noms propis», p. 316. Institut Menorquí d'Estudis.

Esperança, una figa i una pansa

1 font, 2021.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc; Romero, Patrícia (2021): Espigolant (II). Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll «Jocs de paraules amb noms propis. Esperança», p. 159. Institut Menorquí d'Estudis.