Paremiologia catalana comparada digital

Estirant se romp

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Estirant se romp

4 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.
Vol dir que no se pot etsigir á un mes de lo que pot fer.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. E», p. 5. Cultura Popular de Menorca.
Significa que l'ús de les coses arriba a gastar-les.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1214 Estirant», p. 168. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui vol avançar massa, se perjudica ell mateix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis sobre economia», p. 178. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Per voler estojar massa, també es perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 205. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estirant, se romp

3 fonts, 1926.
Sinònim: Tant estiren la corda, que a la fi es romp.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estirar Refr. a)». Editorial Moll.
Significa que l'ús de les coses arriba a gastar-les.
Sinònim: Tant estiren la corda, que a la fi es romp.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Estirar», p. 53. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 740», p. 213. Columna Edicions.

Estirant, estirant se romp

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Ciències», p. 53. Consell Insular de Menorca.

Estirar massa sa corda, se romp

1 font, 1989.
No convé extremar massa el rigor perquè a voltes produeix efectes oposats.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.