Interj. S'usa per a cridar una persona o per fer-li fixar l'atenció en una cosa. Per cridar una persona se li diu: «Eu!», i si és una dona, se li sol dir: «Eua!» (Manresa).
Eu! no m'enganyis!
Equivalent en castellà: ¡Hola!
Lloc: Tremp, Empordà, Pla de Bages, Camp de Tarr.
Interj. S'usa en to d'admiració, de sorpresa.
Eu! ya's menetje la campana de l'ermita, Guinot Capolls 38.
Equivalent en castellà: Oh! | Ah!
Lloc: Tortosa, País Valencià.
Interj. Equival a «és clar que sí», «naturalment».
Que vindràs, demà?—Eu!
Equivalent en castellà: ¡Claro!
Lloc: Ll.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Amenaza, enfado ó indignacion.
Doncs.
Eu! vas fer lo que devies (Seidia, 195).
Exclamació de sorpresa.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
(è oberta!) Sí, i tant!, és clar que sí!
—Que vindràs? —Eu!
Lloc: Lleida (Segrià).