Paremiologia catalana comparada digital

Fent i callant impossibles es fan

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.

Fent i callant, impossibles es fan

4 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 46», p. 248. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 13. Ajuntament de Banyoles.
Els que prediquen conseqüències dels nostres actes i omissions.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 18. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 157. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fent i callant / impossibles es fan

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 57. L'Avenç.

Fent i callant / impossibles se fan

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 88. Edicions Polígrafa.

Fent i callant impossibles es fan

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.

Fent y callant, impossibles se fan

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 114. Editorial Arte y Letras.