Paremiologia catalana comparada digital

Qui mata ha de morir

35 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1882.

Qui mata ha de morir

4 fonts, 1999.
Sinònim: A grossa bèstia, morral gros | A cadascú el seu (o el que li pertoca) | Cadascú que carregui el mort | Pagar pel mal que es fa | Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir | Ull per ull, dent per dent | Fer justícia pel seu compte.
Equivalent en castellà: Ojo por ojo, diente por diente | Cada palo que aguante su vela | Tomarse la justicia por su mano.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «496», p. 145. Garsineu Edicions.
Màxima.
—Qui mata, ha de morir [digué el Rei]. / I condemnà a mort es senyor moro (I, 33).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «Q», p. 317. Editorial Moll.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Tornar-s'hi amb la mateixa moneda.
Sinònim: Ull per ull, dent per dent | El qui la fa, la paga | A bèstia grosa, morral gros.
Equivalent en castellà: Ojo por ojo, diente por diente.
Riera, Carles (2026): Llengua Nacional, 135 (2n. trimestre del 2026), p. 28-32 «Maneres de dir disponibles». II. Frases fetes, p. 32. Revista Llengua Nacional.

Qui mata, ha de morir

4 fonts, 1926.
Sinònim: Qui amb espasa mata, amb espasa morirà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Matar Refr. a)». Editorial Moll.
Respon a la teoria favorable a la pena del talió.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. bb)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1298», p. 909. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 186. Consell de Mallorca.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 71. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

L'ofici del botxí: qui mata ha de morir

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1121. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 387. Edicions 62.

Qui mata mor

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Matar», p. 130. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

A la vall de Josafat / tots els homes hi han d'anar. / Tres quintars fan dotze arroves / comptes vells baralles noves / i sempre s'ha sentit a dir / que el que mata ha de morir

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Qui mata / ha de morir

2 fonts, 1915.
Orgullosa l'abella perquè feia la cera que crema als altars, va acudir a Júpiter i li va demanar el do de poder matar aquell que li volgués robar la seva mel. El déu li concedí el fibló, h picada del qual és mortal. En picar, però, l'abella perd la seva arma i en caure-li el fibló mor. Així el déu volgué castigar el seu orgull. Li concedí el do de matar, però la va obligar a morir. De: Isop.
Font: Llibre sisè.
Amades i Gelats, Joan (1947): Les faules d'Isop, p. 61. Tipografia Carreras.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mata mort

2 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 29. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui mata ha de morir.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «496», p. 145. Garsineu Edicions.

L'ofici del botxí: / qui mata, ha de morir

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le métier du bourreau: / qui tue, doit mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 352. Robert Morel Editeur.

L'ofici del botxí: qui mata, ha de morir

1 font, 1926.
Lloc: Girona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Botxí Refr. b)». Editorial Moll.

Qui mata ha de morí

1 font, 2021.
Qui mata ha. 16-1-1888.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1486.jpg. Manuscrit.
Qui mata ha. 16-1-1889.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1487.jpg. Manuscrit.

Qui mata té de morir

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui mata, mor

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui tue, meurt.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.

Qui mata, morirà

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui tue doit mourir.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 42. Autoedició.

Qui mata, mort

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

Sempre he sentit a dir, / que qui mata ha de morir

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 30 (Any I, 22-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 120. Revista Curiositats de Catalunya.

Sempre he sentit a dir, que qui mata ha de morir

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 38 (15 de novembre de 1927) «Refraner. XXVII. El mal», p. 342. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Sempre he sentit á dir: «qui mata ha de morir»

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Sempre s'ha sentit dir qui qui mata ha de morir

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.