Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se la boca gran

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Fer-se la boca gran

1 font, 2000.
Extremar-se en les lloances a algú.
Sinònim: Omplir-se la boca.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Boca», p. 118. Editorial Moll.

Fer-se la boca gran (d'alguna cosa)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1791. Publicacions de la Universitat de València.

Fer-se la boca gran (parlant d'algú)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Afalagar. Afalagar per interès, adular. Adular», p. 578. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fer-se la boca gran de parlar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1089», p. 243. Columna Edicions.

Fer-se la boca gran, parlant d'algú

1 font, 1926.
Extremar-ne les lloances.
Sinònim: Omplir-se la boca, parlant d'algú | No tenir més boca, parlant d'algú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Boca Loc. jj)». Editorial Moll.

Ferse la boca gran de parlar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 119. Editorial Arte y Letras.