Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se sal i aigua

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1920.

Fer-se sal i aigua

3 fonts, 1933.
Suar molt; cedir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Sal», p. 173. Editorial Moll.
Desfer-se... de goig, de vanitat.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 159. Societat Castellonenca de Cultura.
Suar molt, i també posar-se tou, cedir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Fer-se sal i aigua de gust

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 173», p. 793. Columna Edicions.

Ferse sal y aigua

1 font, 1920.
Posarse tou.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1 (mayo de 1920) «Fraseología valenciana», p. 27. Societat Castellonenca de Cultura.

Ferse sal y aigua de gust

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 119. Editorial Arte y Letras.