Paremiologia catalana comparada digital

Fer burro

5 recurrències. Primera citació: 1915.
A la Costa Brava i altres indrets, quan algú va a pescar o buscar bolets i torna de buit.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 30. Editorial Millà.
No anar a treballar. Fer «burro» a la mar és quan no es pot anar a pescar a causa del mal temps.
Lloc: Torredembarra.
Comes Nolla, Gabriel (1995): De proa a popa: el món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites, p. 99. Edicions El Mèdol.
I quan les barques no podien sortir per la mala mar, reswulta que feien burro.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «La vida de les paraules (Toni Gallardo i Favà)», p. 9. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1764», p. 415. Columna Edicions.
Entre pescadors es lo mateix que no poder sortir amb la barca. De: Farnés, Sebastià (1923).
I ademés, un regular temporal de llevant, siguent causa de que els pescadors tinguin de fer burro precisament ara que's trobava alguna sardina… | Els dies 11 i 12 els pescadors tingueren de fer burro per causa del mal temps.
Lloc: Sant Pol de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.