Fer deu hores

Fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matí.

Sinònim: V. deu-hores.

Jo no seria pas tan afirmatiu. Segons jo, «fer deu-hores» és l'expressió més antiga com ho és «fer migdia» a casa nostra. Observeu que el DCVB l'escriu amb un guionet: (Vegeu «deu-hores»).

Lloc: Elna (Rosselló).

Fer un mosec a l'estiu, generalment al tros, a les deu del matí (hora solar).

Lloc: Pallars.

Menjar pa i companatge, a les deu del matí, entre l'esmorzar i el dinar.

Lloc: Cat., Bal., Val.

Breu repòs que els pagesos acostumen a prendre's al mig del treball.

Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

És l'esmorzar de mig matí.

Lloc: Sant Ramon.

Menjar una mica a mig dematí quan s'anava a treballar al tros.

Lloc: Cambrils.

Fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matí, cap a les deu o les onze.

Fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matí, cap a les deu o les onze.

Prendre un refrigeri a mitjan matí els treballadors del camp.

Lloc: Bonansa, Cabdella, Mall., Eiv.

Ara, el DCVB també recull a l'entrada «deu» una expressió equivalent: Fer les deu: prendre un refrigeri a mitjan matí els treballadors del camp. L'expressió que citeu (fer les deu hores) deu ser més moderna i deu venir d'un encreuament de les dues expressions precedents.

Lloc: Bonansa, Cabdella.

Font: DCVB, s. v. deu.

Es pendre alguna cosa entre l'esmorzar i el dinar, ordinariament a les deu. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).

Lloc: Girona.

Descansar de la segada.

Sinònim: Fer la mata | Fer un ruc.

Lloc: Mallorca.

Descansar momentàniament de la feina.

Sinònim: Fer un ruc | Fer una fumada | Fer la mata.

Era un esmorzar especial, amb més fato que d'habitud, a mig matí o a prop de l'hora del vermut.

Àpat que es fa entre l'esmorzar i el dinar, sobretot a pagès, al Pirineu i al Pallars. Aturada en les feines agrícoles que es fa per menjar una mica.

Lloc: Alt Urgell.

En general, fer una dormida en havent dinat.

Lloc: Carlet.

Interrupció de dues hores que, durant els mesos de juny, juliol i agost, els treballadors del camp fan en les seves feines al migdia per poder dinar i dormir una estona. La dita interrupció del treball és assenyalada, en tots els pobles de la Plana, per «la campana de les dos hores», que es branda a les dotze, a tres quarts de dues i a les dues.

Lloc: Nules.

Perdoneu. No és fer deu hores. Sempre s'ha dit «fer les deu hores». No vull donar lliçons, però crec que és important que no ens mengem els articles.

Lloc: Calaf (Anoia).