Paremiologia catalana comparada digital

Fer el cirialot

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Fer el cirialot

4 fonts, 1926.
Estar dret, ociós i destorbant els altres.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cirialot». Editorial Moll.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Juny 1998». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Juny 2010». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1788. Publicacions de la Universitat de València.

Fer el cirial

1 font, 1994.
Així, doncs, tard o d'hora s'havia d'entrevistar amb la temible autoritat per assabentar-los que desitjava donar seriositat a esta qüestió, i una vegada obtingut el permís, onsevulla que anaren, els hi calia un acompanyant.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses», p. 138. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Fer el cirialòt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 115. Editorial Arte y Letras.

Fer u el cirialot

1 font, 1997.
Estar uno ocioso, derecho y estorbando.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 45. Comercial Denes, SL.