Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.
Equivalent en castellà: Hacer fe | Dar crédito.
Fer fe
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.
Fer fe
3 fonts, 1803.
Servir de prova.
Equivalent en castellà: Hacer fe | Dar crédito.
Sinònim: V. Fe.
Testimoniar.
Sinònim: Corroborar, certificar, provar | Veg. tb. Donar fe 2.
Fer fe (d'alguna cosa)
2 fonts, 2004.
Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.
Faig fe que tot el que ha dit és veritat / Va fer fe que allò havia succeït tal com ell ho havia explicat.
Sinònim: Donar fe (d'alguna cosa).
Font: R-M / *
Testimoniar, servir de prova.
El testimoni va fer fe que l'acusat era innocent / Ell en pot fer fe perquè ho va presenciar tot.
Sinònim: Donar fe (d'alguna cosa).
Font: * / R-M.
Fèr fe
1 font, 1839.
Fr. Ser suficiènt algun ditxo ó escrit, ó tenir los requisits necessaris pera que en virtut de èll se crega lo que se diu ó executa.
Equivalent en francès: Faire foi.
Fr. Ser suficiènt algun ditxo ó escrit, ó tenir los requisits necessaris pera que en virtut de èll se crega lo que se diu ó executa.
Equivalent en italià: Far fede.
Fr. Ser suficiènt algun ditxo ó escrit, ó tenir los requisits necessaris pera que en virtut de èll se crega lo que se diu ó executa.
Equivalent en llatí: Fidem facere.
Fr. Ser suficiènt algun ditxo ó escrit, ó tenir los requisits necessaris pera que en virtut de èll se crega lo que se diu ó executa.
Equivalent en castellà: Hacer fe.