Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1790. Publicacions de la Universitat de València.
Fer randa
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.
Fer randa
6 fonts, 1992.
Importunar, marejar o tenir les orelles podrides de sentir algú Generalment les frases es contruixen en segona o tercera persona del singular del present d'indicatiu o del present de subjuntiu i en forma reflexiva i negativa.
Sinònim: Fer fer la figuereta.
Lloc: País Valencià.
─Més que música ─havia dit mumpare, burleta─, pareix que fa randa.
Lloc: Mallorca.
Bé, però n'hi ha moltes que no saben brodar, ni fer randa, i ho fan fer.
Lloc: Mallorca.
I els polítics que fan? Fan randa? Juguen a s'escambrit? Miren com plou? Pensen en l'amor de les tres taronges? Passen el rosari? Cerquen caragols?
Sinònim: Jugar a l'escambrit | Mirar com plou | Pensar en l'amor de les tres taronges | Passar el rosari | Cercar caragols.
Te penses que perd el temps.
I d'aquesta llesca de pa amb sobrassada amb figa i formatge, que me'n dieu? O us pensaveu que el vespre faig randa?
Lloc: Mallorca.
Fer randa sense boixets
3 fonts, 1915.
Quan una tasca ens costa molt de fer, per la seua complicació.
Forçar. Fer-li fer a algú les coses més penoses o difícils i encara sense cap ajuda.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fer randa sense boixos
1 font, 2002.
La paraula randa s'ha substituït per puntilla i boixos per bolillos. Fer una cosa impossible.