Paremiologia catalana comparada digital

Fer un poti-poti

46 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.

Poti-poti

10 fonts, 1926.
M. Barreja de cosa bruta, com de fang o altra matèria llefiscosa.
Perque em penso que és un tocino curiós, que… no deu fer poti-poti com los altres, Vilanova Obres, iv, 198.
Equivalent en castellà: Barrizal | Porquería.
Lloc: Empordà, Garrotxa, Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Poti-poti 1». Editorial Moll.
M. Barreja fastigosa de coses de menjar.
Equivalent en castellà: Comistrajo | Morralla.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Poti-poti 2». Editorial Moll.
M. Barreja de coses o persones en desorde; desgavell, conjunt barroer.
El poti-poti de les parades plenes d'eines, Caselles Mult.140 | La noya té prou talent pera comprendre tot el poti-potis que s'està fent, Oller Pil. 315 | Assuerus, el qual febreja d'ençà del recent poti-poti, Espriu Esther 38.
Equivalent en castellà: Batiburrillo | Morralla | Desorden.
Lloc: Plana de Vic, Barc., Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Poti-poti 3». Editorial Moll.
Utilitzat amb diversos significats. Designant un lloc enfangat o brut; també per denotar un desgavell o un desordre.
Lloc: Girona, Ribes.
Font: DCVB | DEC.
Casellas i Gispert, David; Corominas, Jordi (1988): «Locucions i frases fetes gironines» «Locucions adverbials i frases corrents. Petit lèxic de modismes. Modismes emprats a Girona i documentats solament com a propis d'altres indrets», p. 78. Revista de Girona.
A l'hora, però de guarir els malalts empren una mena de poti-poti, barreja de medecines, màgia i religió.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Quart grapat: Les nostres bruixes de cada dia», p. 75. Edicions del Mall.
Barreja de persones o de coses en desordre.
Amb el que hi havia a la nevera ha fet un poti-poti, com si fos un plat combinat.
Sinònim: Barrija-barreja, farrigo-farrago.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Barreja». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Desgavell, desori.
Malgrat el poti-poti que hi ha hagut, la festa ha anat molt bé.
Sinònim: Olla de cols.
Font: IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desordre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Barreja de tota classe de coses.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Poti-poti», p. 391. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Però aquesta és la dialèctica del poti-poti de la vida trafolla plena de contradiccions i conflictes.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 24. La voluntat d'ésser», p. 343. Editorial Pòrtic.
M. Desgavell, desori. De formació expressiva, sobre la base de «potina», 'farinetes', «potiner».
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 180. Edicions 62.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.
Barreja, desordre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fer un poti-poti

7 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Hacer un batiburrillo, revoltijo, tropel, tremolina, babel, belén.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 215. Editorial Diàfora.
Barreja.
El líder del PDS (ex-PCI) ha constatat que l'aliança poti-poti amb Verds, cristiano-socials i comunistes ortodoxos els posava, un cop més, a un pas de la victòria.
Huguet i Biosca, Josep (1994): Avui «Diàleg. Esquerra transversal», p. C4. L'Avui / El Punt Avui.
A conseqüència del poti-poti d'influències astrals és molt probable que n'hi hagi de tots colors.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Taure», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti i no se'n sabia explicar la raó.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Però jo era petit i vaig fer un poti-poti amb la mare que no vaig conèixer, la senyora República i la dida.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 197. Edicions Proa.
No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti i no se'n sabia explicar la raó.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 51. L'Avui / El Punt Avui.
Quan Julio Anguita diu que la burgesia catalana […] és la pitjor burgesia d'Espanya em sembla que fa un poti-poti mal paït entre les lectures de Marx i les de 'La saga de los Rius'
Villatoro, Vicenç (1994): Avui «Burgesia», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.

Ser un poti-poti

6 fonts, 1922.
Un dossier que pot resumir-se, pel cap baix, com una cerimònia de la confusió i un poti-poti que barreja, sense matisos ni distinció, les quatre literatures que conviuen a l'Estat Espanyol.
Cònsul, Isidor (1995): Avui «Diàleg. 'Le magazine literaire': cerimònia…», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Ser un desgavell (o un guirigall, o una disbauxa) | No haver-hi (o sense) ordre ni concert.
Equivalent en castellà: Ser un desbarajuste.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «570», p. 168. Garsineu Edicions.
És curiós comprovar com aquest poti-poti estilístic no va, en aquest cas, en contra de les intencions de l'artista.
Hernández Ripoll, J. M. (1994): Avui «Cultura i Espectacles. Cançó. Tomeu Penya», p. B7. L'Avui / El Punt Avui.
Se'n va a cercar un altre sac, i quan l'advocat veié aquell poti-poti, diu als seus mossos que les titrin al cap del traginer.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El lletsó del campanar d'Andratx i un plet…», p. 132. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Contada per Teresa Pinent, de Bellpuig.
Quan va ésser cuit tot, van disposar-se a dinar, però allò era un poti-poti, no hi havia posat sal. L'una cosa era crua, l'altra massa bullida.
Serra i Boldú, Valeri (1931): Rondalles populars / 1 «La princesa que no serveix per a res», p. 35. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)». Web.

Fer poti-poti

1 font, 1989.
… Barrija-barreja, revoltim, mescladissa, farrigo-farrago, ormeig.
Sinònim: Fer eixàrcia, batibull, farnat, samfaina, barrejadissa…
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 131. Editorial Claret.

Haver-hi molt de poti-poti

1 font, 2001.
Haver-hi pastetes, cosa llefiscosa, fang.
En aquest camí hi ha molt de poti-poti.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 180. Ràdio Olot.

Haver-hi un poti-poti

1 font, 1969.
A terra hi havia un poti-poti de puntes de cigarret, serradures i escopinades.
Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «XIII», p. 122. L'Avui / El Punt Avui.

Pel poti-poti

1 font, 1994.
Començant pel poti-poti polític de les darreres setmanes del dictador.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Ràdio i Televisió. Opinió. Apunts per a un…», p. B17. L'Avui / El Punt Avui.

Potipoti

1 font, 1839.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Amasijo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Batiborrillo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Baturrillo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Brodio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Comistrajo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Cuezo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Fárrago.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Folla.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Gatuperio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Mescolanza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Morralla.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Potaje.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en castellà: Revoltillo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en francès: Ratatouille.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en italià: Potaggio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.
S. m. Barreja estranya de varios mènjars. per extensió se diu de cualsevol altra barreja en confusió.
Equivalent en llatí: Indigesta mixtio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Potipoti», p. 539. Impremta de Josep Torner.