Es conta una història d'una parella de novençans d'un poblet d'aquestes muntanyes que es trobaven en València de lluna de mel. Tots dos observaven bocabadats les escaparates i, d'una botiga s'assomava el venedor amb ganes de divertir-se amb ells. —Volen comprar res? Els preguntava. —Què ací que venen? —Caps de burro. Li responia tot seriós el dependent. Sense pensar-s'ho ni gens ni miqueta el del poblet contestava: —Bon despatx ha tingut, puix solament li queda el seu.
Quan se n'anaven a la seua després d'aquesta resposta, el de la capital remugava ells a soles amb la cua entre cames: «Gent de poblet, gent de bolet».
Lloc: Alcoi.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy.
Bolet = sorpresa, baina, estafa, destrellat. La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d'obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l'ignorant.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ací, més que el sentit recte, indicatiu de la gran quantitat de boletaires existent als poblets de muntanya, té un sentit figurat. Un bolet és una enganyifa, una mala passada.
Es diu pegar-li un bolet (a algú), per a indicar que l'han enganyat, des dels contextos més intranscendents a l'estafa. Ex.: Quin bolet m'has pegat. Dissabte em vaig quedar esperant-te.