Grana de capellà

Sense figues.

Barreja de fruita seca servida com a postres.

Sinònim: Postres de músic.

Postres de músic, ganyips (fruita seca: panses, ametlles, avellanes, etc.).

Es veu que abans, tant músics com capellans tenien feines que els obligava a fer trajectes més o menys llargs: els músics perquè tocaven de poble en poble durant les festes majors i els capellans perquè anaven normalment a domicili per assistir malalts o fer batejos, casaments, enterraments… Aquesta menja era un mos fàcil, lleuger de portar, calòric per seguir endavant i, sobretot, no es feia malbé pel camí (amb més detalls a l'original).

Postres de músic / postres de fruita seca.

Sinònim: Postres de músic.

Ametlles, avellanes i cacauets torrats. El DCVB registra el mot «guillandos» (Camp de Tarragona).

Loc. nom. [LC] HO]. → Postres de músic 1.

Fruita seca.

És un assortit de fruita seca que moltes vegades se serveix acompanyat de moscatell. S'hi solen posar avellanes, maetlles, figues, nous i pinyons. La procedència és incerta, però he llegit a la xarxa que antigament les famílies adinerades convidaven el capellà del poble (i altres autoritats) a berenar i se'ls solia servir aquest assortit de fruita seca.

Sinònim: Postres de músic.

Lloc: Empordà.

Postres de fruita seca: Avellanes, nous, panses, figues, ametlles, pinyons. L'origen d'aquest nom ve dels músics d'orquestra de Festa Major, que anaven sempre amb presses i demanaven fruits secs per postres, per anar-los rosegant de mica en mica durant el seu atapeït programa atès què, els fruits secs generen poca saliva, i així no creen un problema afegit als músics de vent. Programa de radiofònic que s'emetia les vesprades per Catalunya Ràdio.