Grana de capellà

Sense figues.

Barreja de fruita seca servida com a postres.

Sinònim: Postres de músic.

Postres de músic, ganyips (fruita seca: panses, ametlles, avellanes, etc.).

Es veu que abans, tant músics com capellans tenien feines que els obligava a fer trajectes més o menys llargs: els músics perquè tocaven de poble en poble durant les festes majors i els capellans perquè anaven normalment a domicili per assistir malalts o fer batejos, casaments, enterraments... Aquesta menja era un mos fàcil, lleuger de portar, calòric per seguir endavant i, sobretot, no es feia malbé pel camí (amb més detalls a l'original).

Postres de músic / postres de fruita seca.

Sinònim: Postres de músic.

Ametlles, avellanes i cacauets torrats. El DCVB registra el mot «guillandos» (Camp de Tarragona).

Fruita seca.

És un assortit de fruita seca que moltes vegades se serveix acompanyat de moscatell. S'hi solen posar avellanes, ametlles, figues, nous i pinyons. La procedència és incerta, però he llegit a la xarxa que antigament les famílies adinerades convidaven el capellà del poble (i altres autoritats) a berenar i se'ls solia servir aquest assortit de fruita seca.

Sinònim: Postres de músic.

Lloc: Empordà.

Postres de fruita seca: Avellanes, nous, panses, figues, ametlles, pinyons. L'origen d'aquest nom ve dels músics d'orquestra de Festa Major, que anaven sempre amb presses i demanaven fruits secs per postres, per anar-los rosegant de mica en mica durant el seu atapeït programa atès què, els fruits secs generen poca saliva, i així no creen un problema afegit als músics de vent. Programa de radiofònic que s'emetia les vesprades per Catalunya Ràdio.