Paremiologia catalana comparada digital

Gurb i Tona, la flor d'Osona

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1901.

Gurb i Tona, la flor d'Osona

5 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona. Gurb». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona. Tona». Manuscrit.
Es refereia a la rectoria: un consell per als capellans quan havien de triar. Cf.: Refranys, XII, 1537, p507, on es dóna una versió més extensa del refrany: «Gurb i Tona, el millor d'Osona; mes, si pots triar, vés a Balenyà».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 264. Llibres de l'Index, S.A..

Gurb i Tona, la flor d'Osona; Santa Engràcia, la pubilla

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «G 1152», p. 21. Columna Edicions.

Gurp y Tona, / la flor d'Ossona; / Balenyà y Sant Julià / s'ho poden disputâ

1 font, 1901.
L'elogi d'aquests quatre pobles dels encontorns de Vich és merament irònich.
Sinònim: Gurp y Tona / lo mellor d'Ossona; / més si pots triâ, / ves a Balenyà.
Gomis i Mestre, Cels (1901): Literatura oral catalana. Ditxos topichs «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), Any XI, 72 (janer de 1901), p12-13», p. 12. Centre Excursionista de Catalunya.