Hereu de Girona, o baix o camatort

Lloc: Girona (Gironès).

Lloc: Pla de l'Estany.

Conten que una vegada els hereus de Girona volien pujar al cel, encara que no diuen a què fer. Es posaren tots a dintre d'un cistell immens i amb uns ternals es van fer pujar amunt i més amunt, i quan ja gairebé arribaven al cel,, la corda dels ternals es va trencar, el cistell va caure i tots els hereus quedaren tarats: els uns a conseqüències de la caiguda es tornaren boigs i els altres camatorts.

Lloc: Girona (Gironès).

Diu que els hereus de Girona volien pujar al cel. Van llogar una gran cistella i la van fer envolar. Quan quasi tocava el cel, es va trencar i tots van caure: qui no es va tornar boig, va quedar coix.

I amb el mateix joc de mots ha confeccionat aquest altre, indicant sens dubte aquest últim, que l'hereu que, inconstant i voluble, s'aparta del viaranya que els seus pares li assenyalaven, dóna mostres d'una deplorable manca de fermesa del cos o de l'ànima, i això tant si és de Girona com de qualsevol altre indret.

Aquest refrany, de caire local, es pot ben entendre que no el va pas inventar cap dels nostres conciutadans, i sí, probablement, algun poble poc amic del nostre. Hiperbòlic com el qui ho sigui més, és el proverbi en qüestió. Segons ell, trista idea la dels nostres hereus o primogènits deuria formar-se, que els suposa pobres d'enteniment, boigs o garrells.

De poc us actualment. De: Feliu i Egidio, Vicens.

Lloc: Girona.