Paremiologia catalana comparada digital

Home assenyalat, o molt bo o molt malvat

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Home assenyalat, o molt bo o molt dolent

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 315», p. 103. Columna Edicions.
Ho diuen al·ludint als homes esguerrats, que solen tenir mal instint (D.). És refrany que se sent, però no sol usar-se, ja que tothom està exposat a tenir una desgràcia i quedar amb defectes físics.
Sinònim: Vegi's n. 1909.
Equivalent en castellà: De hombre señalado: líbranos, Señor.
Font: Miró, Oleguer.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «932 Déu», p. 134. Institut Menorquí d'Estudis.

Home senyalat, o molt bo o molt malvat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1179. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

Home senyalat, tingue'l per malvat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1179. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

Home assenyalat, o molt bo o molt malvat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La bondat», p. 102. Pagès Editors.