Paremiologia catalana comparada digital

Inflar-se-li els nassos

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Inflar-se-li a u els nassos

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 93», p. 380. Columna Edicions.

Inflárseli a ú els nasos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «I», p. 131. Editorial Arte y Letras.

Se li han inflat els nassos

1 font, 1989.
I al prendre's les coses tan a pit, mala barraca. Pot dir o escoltar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XIII. Als qui no s'ho trauen de les mans, i s'ho prenen a pit», p. 129. Autoedició.

Unflar-se-li a u els nassos

1 font, 1987.
Sinònim: Unflar-se-li a u els collons.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 122. Editorial l'Esquer.

Unflar-se-li a u els nassos (o els collons)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.