Paremiologia catalana comparada digital

Iva, tot mal esquiva

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Iva, tot mal esquiva

3 fonts, 1918.
Es diu perquè aquesta planta és considerada com a molt medicinal, especialment per a combatre el paludisme.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Iva Refr». Editorial Moll.
S'iva, planta de les labiades, s'emprava contra quartanes, fèl i mèlça, mals de ventrei; avui en prou fèines se la conèix.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.
L'iva, planta de les labiades, s'emprava contra quartanes, fel i melsa, mals de ventrell; avui amb prou feines se la coneix (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1546 Iva», p. 212. Institut Menorquí d'Estudis.

Iva / tot mal esquiva

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Iva», p. 359. Edicions Polígrafa.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Les herbes i les malalties», p. 1. Autoedició.

Iva tot mal esquiva

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 176», p. 274. Columna Edicions.