Paremiologia catalana comparada digital

Janot de la rasa, que ni paga ni baralla

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

Janot de la rasa, que ni paga ni baralla

3 fonts, 1992.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 302. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vale el refrán contra los que no pagan por bien, ni por mal.
Sinònim: Ianot de la rasa, que ni paga, ni baralla.
Equivalent en castellà: El Valenciano. Ianot de la rasa es nombre propio.
Font: Hernán Núñez (1555:p.59).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 271. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 12», p. 281. Columna Edicions.

Janot de la Rasa, que ni paga ni baralla

1 font, 2002.
Tanmateix, la documentació paremiològica associa a l'hipocorístic Janot un significat que gradualment passa de «bonhomiós» a «taujà»: «"El valenciano. Janot de la Rasa es nombre propio. Vale el refrán para los que no pagan por bien ni por mal». És a dir, en aquest cas Janot és bonhomiós en profit propi. De: Hernán Núñez.
Conca, Maria (2002): Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros «Estudi patronímic i paremiològic del corpus triat», p. 5. Web.